Homo ergaster was probably the first hominid to use a human voice, though its symbolic cognition was probably somewhat more limited. • Wiki

Filòsof de la tecnologia, crític de la IA artificial i de les seves presumpcions; partint de les idees de Heidegger i Merleau-Ponty va preveure que tot el que preveien els teòrics de la IA, p.ex. que es podrien fer màquines que pensarien, no es podia fer sense la realitat física en què viu l'home.

ENTREVISTES
• vídeo Conversations with History: Hubert Dreyfus Yt - text
• MIND OVER MACHINE Thinking Allowed

SOBRE DREYFUS
• Dreyfus’s critique of classical AI and its rationalist assumptions S. Kenaw PDF
• Context and background. Dreyfus and cognitive science PDF Daniel Andler

ESCRITS
• Recent Papers Univ. Calif.

O substantiu, és la categoria gramatical no marcada, a diferència de les altres categories (verbs, adjectius, etc) que són les categories marcades com a complement o relació (anomenades sincategories). Amb els noms s'expressen, signifiquen, totes les categories lòqiques o cognitives, a més de les "substàncies" (o coses, o entitats,...) que postula la gram. trad.; un nom, qualsevol nom, significa 'cosa més algun atribut o complement conceptual': [+cosa +x₁, +x₂...+x_n].

Ex:
coses físiques: cadira, núvol
éssers vivents: gos, Jordi
qualitats: bondat, bellesa
mesura: gruix, grandària
quantitat: multitud, excés, nul·litat
modalitat: possibilitat
relacions: continuïtat, inclusió, conjunció
    relacions de similitud: semblança
    relacions d'espai: centre, interior
    relacions de temps: simultaneïtat, anterioritat
estats: esdeveniment
accions: destrucció, difusió, repartiment
espai: lloc, racó, carrer
temps: instant, moment
    períodes de temps: any, febrer

- És el verb de sentit més general i per tant no es pot definir amb un altre verb més general amb algun complement, com faríem amb altres verbs o mots. Per començar podem dir que indica una relació entitat-propietat o entitat-qualsevol_cosa, en aquesta relació s'indica l'ésser de l'entitat, és a dir allò que la caracteritza, sigui essencial o accidental, intern o extern.
- Pel que sembla totes les llengües el tenen.
- Tots els altres verbs, diuen, es poden definir amb ser més algun complement.

Ex.:
És alt / tranquil / important
És obert / brut
És brut
És possible
És lampista / l'editor / un dels culpables
És amb el Joan / del Joan / pel Joan
És a casa / a Barcelona / damunt la taula / dins la capsa
És allà / Hi és
És a dormir
És dilluns / Som dilluns
Són dos / molts
2 i 2 són 4
Això/ell és així
És de debò
Això és perquè volen
L'important és resistir
Viure és patir
Treballar és cansat
Que vingui és emprenyador

· Conjugaison du verbe être comparée

ESTUDIS
· ELS PREDICATS NO VERBALS I L'EFECTE D'INESPECIFITAT GEMMA RIGAU
· APROXIMACIÓ COGNITIVISTA A LES CONSTRUCCIONS DE SITUACIÓ EN CATALÀ Roger Pérez i Brufau

- És el verb de sentit més general i per tant no es pot definir amb un altre verb més general amb algun complement, com faríem amb altres verbs o mots. Per començar podem dir que indica una relació entitat-propietat o entitat-qualsevol_cosa, en aquesta relació s'indica l'ésser de l'entitat, és a dir allò que la caracteritza, sigui essencial o accidental, intern o extern.
- Pel que sembla totes les llengües el tenen.
- Tots els altres verbs, diuen, es poden definir amb ser més algun complement.

Ex.:
És alt / tranquil / important
És obert / brut
És possible
És lampista / l'editor / un dels culpables
És amb el Joan / del Joan / pel Joan
És a Barcelona / damunt la taula / dins la capsa
És a dormir
És dilluns / Som dilluns
Són dos / molts
2 i 2 són 4
Això/ell és així
És de debò
Això és perquè volen
L'important és resistir
Viure és patir
Treballar és cansat
Que vingui és emprenyador

· Conjugaison du verbe être comparée

ESTUDIS
· ELS PREDICATS NO VERBALS I L'EFECTE D'INESPECIFITAT GEMMA RIGAU
· APROXIMACIÓ COGNITIVISTA A LES CONSTRUCCIONS DE SITUACIÓ EN CATALÀ Roger Pérez i Brufau

(1932-) Filòsof nord-americà de formació inicial neopositivista, que es dedicà a la pragmàtica (Speech Acts) i finalment s'ha orientat al cognitivisme tractant temes com la intencionalitat i la consciència (There is no mind without consciousness), amb què s'acosta a la fenomenologia husserliana. En el llibre Mind, Brains and Science (1984) critica que alguns pensadors (Simon, Newell, Chomsky, Putnam, Fodor) hagin adoptat el model de la informàtica: «Programs are syntactical, minds have a semantics.»

LLIBRES · resums

ARTICLES · web

VÍDEOS
· Conversations with History text - vídeo YouTube 1999
· Freedom and Neurobiology: Reflections on Free Will, Language, and Political Power. Yt 2007
· Beyond Dualism 2008 mind/body, IA, consciousness
· John Searle on Ludwig Wittgenstein Yt anys '70 (?)

ENTREVISTES
• MINDS, BRAINS AND SCIENCE Thinking Allowed

Websites Martin Ryder - University of Colorado at Denver

Semiotics * Constructivism * Activity Theory * Critical Pedagogy * The Digital Divide * Postmodern Thought * Theory of Technology * Actor Network Theory * Communication Theory * Sociology of Knowledge * Performance Technology * The Neo-Luddite Reaction * Instructional Design Models * Cognitive Science Celebrities * Instructional Technology Connections * Organizational Learning and Knowledge Management

(Nova York, 1915-) Psicòleg i educador nord-americà. Professor a la universitat de Harvard (1952) i president de l'American Psychological Association (1964). Influït per Piaget, però més per Vygotsky, i pel culturalisme, la seva obra, realitzada sota una perspectiva empirista, se centra en el camp de la cognició. Hi destaquen les idees de categorització i d'adquisició de conceptes. Entre d'altres, és autor de A Study of Thinking (1956) que havia de ser l'inici de la «revolució cognitiva» enfront del behaviorisme i que tenia el meaning com element central; aquesta revolució va ser aturada pels models tecnològics, informàtics, que substituïen el meaning per la «informació». Altres obres són Acts of Meaning (1994) i The Culture of Education (1996). En català hi ha traduït La parla dels Infants.

• Cognitive revolution WP

(1715-1780) Filòsof francès empirista, seguidor de Locke, que va defensar un empirisme radical: el sensualisme en què reduïa la sensació i reflexió de Locke a la sola sensació. Autor de lòqiques i gramàtiques va infuir en els idéologues, com Destutt, i en Bello i Vicent Salvà. Reivindicat pels lingüistes cognitivistes.

«Enfin le mot pensée, plus général encore, comprend dans son acception toutes les facultés de l'entendement et toutes celles de la volonté. Car penser, c'est sentir, donner son attention, comparer, juger, réfléchir, imaginer, raisonner, désirer, avoir des passions, espérer, craindre, etc.»‎ La logique, ou Les premiers dévelopments de l'art de penser

Visió del Món: a self-realised, productive as well as conscious way of apprehending and interpreting the universe of beings (Heidegger). Per als lingüistes kantians (Humboldt, Whorf, alguns cognitivistes) aquesta Weltanschauung és determinada per la llengua.

• Per una explicació de l'origen i desenvolupament del concepte: Weltanschauung Heidegger (1927) The Basic Problems of Phenomenology, § 2. :: Kant, Schelling