SALT Servici d'Assessorament Lingüístic i Traducció

Ajuda lingüística SALT Conté la informació lingüística necessària per a resoldre els dubtes que poden sorgir a l’hora d’expressar-se en valencià, tant per escrit com oralment.

Es poden consultar els aspectes lexicogramaticals més importants del valencià, que s’inclouen en els apartats Gramàtica i Doblets lingüístics.

Hi ha informació sobre els aspectes ortotipogràfics, de traducció i d’estil, formada pels apartats Majúscules i minúscules, Criteris de traducció, Normes de citacions bibliogràfiques, Tipus de lletra, Signes de puntuació, Abreviacions, Tractaments i Toponímia.

Gramàtica * Ortografia * Morfologia * Doblets lingüístics * Majúscules i minúscules * Criteris de traducció * Normes de citacions bibliogràfiques * Tipus de lletra * cursiva * negreta * versaleta * Signes de puntuació * Abreviacions * Tractaments * Toponímia

• Mapes de comarques

• Catalán, en Aragón GEA, Gran Enciclopedia Aragonesa

• ICF, Iniciativa Cultural de la Franja · IEBC INSTITUT D'ESTUDIS DEL BAIX CINCA · ASCUMA associació cultural del matarranya · CERib Centre d’Estudis Ribagorçans

• Lo Català a la Franja web

• GRAMÁTICA DE CATALÀ D'ARAGÓ - exemples dialectals

LINCS
• Eixamplèdia: Aragó
• entitats
• Enseñanza de lenguas vernáculas a Aragó - GEA

Secessionistes
• FACAO
• aragonès i català

(Lerín, Navarra, 1896 - EUA 1952) Lingüista i crític literari. Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid. Va adoptar la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l'Instituto de Filología de la universitat de Buenos Aires, on publicà la "Revista de Filología Hispánica" (1939-46), que amb el nom de "Nueva Revista de Filología Hispánica" va ser represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la universitat de Harvard. Com a lingüista cultivà la fonètica (De la pronunciación medieval a la moderna en español, 1955) i la dialectologia (Problemas de dialectología hispano-americana, 1930). El 1933 publicà l'estudi La subagrupación románica del catalán i reprengué aquest tema en la seva col·laboració a la Miscel·lània Fabra (Partición de las lenguas románicas de Occidente), en què atacava la divisió feta entre llengües gal·loromàniques i iberoromàniques, bo i considerant que les romàniques occidentals constituïen un contínuum. Alonso, que estava al dia dels darrers corrents lingüístics, va dur a terme aportacions renovadores fetes amb rigor científic, i va traduir Karl Vossler, l'estilista Charles Bally, Ferdinand de Saussure. També va fer estudis literaris i d'estilística que van obrir nous camins a la ciència literària i ajudaren a crear les bases d'una estilística científica. Autor de Castellano, Español, Idioma Nacional, 1938.

OBRES
· Curso de Lingüística General de Saussure, trad. i pròleg d'Amado Alonso - Scribd
· Introducción a los estudios gramaticales de Andrés Bello
· Wikipedia

(València, 1911-1981) Autor d'una vasta obra que comprèn estudis de lingüística, literatura, història, etnografia i cultura popular, centrats en el País Valencià, però també en la resta dels Països de Llengua Catalana i la península Ibèrica. Posseïdor d'una vasta formació humanística, capaç d'opinar sobre una gran diversitat de matèries. Autor de llibres decisius per a la filologia i literatura catalanes i també per a la formació identitària del País Valencià, com La llengua dels valencians, publicat el 1933 i amb múltiples reedicions; la Gramàtica valenciana (1950), Els pobles valencians parlen els uns dels altres, o l'Aproximació a la història de la llengua catalana (1980). Va col·laborar en obres cabdals, com ara en el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover i Moll, on va substituir Fullana, i en la Història del País Valencià.

:: webs: · Univ. Val.

  [1] Art és ordonament e establiment de conèixer la fi de la qual hom vol haver coneixença. Gramàtica [llatí] és dretament parlar e escriure, e per acò és eleta a ésser comú llenguatge a les gents qui per llunyetat de terres e de participació són desvariables en llur llenguatge.

  [2] Fill, si vols apendre gramàtica .iii. coses te covenen a saber: costrucció, declinació e vocables. On, aquestes .iii. coses aprín en aquest llibre, lo qual sia traslladat en llatí, cor, per ço cor lo saps en romanç, sabràs ans fer la costrucció en est llibre que en altre; e cor aquest llibre tracta de moltes coses diverses, apendrás molts vocables a declinar e a saber.

  [3] Con hauràs apresa gramàtica en est libre, enaprés aprín-la en lo Llibre de defenicions e de qüestions per ço que anans hages les altres sciències. Si en nulla art ne sciència vols entrar, primerament te cové a passar per esta art de gramàtica, qui és portal per lo qual hom passa a saber les altres sciències.

Llull Doctrina pueril. De les set arts, [LXXIII] De gramàtica, lògica, retòrica

(la ciutat de Mallorca? 1232/33 - 1315/16) Filòsof, epistemòleg, lògic, retòric, literat, etc. Com la majoria dels seus contemporanis tenia una concepció neoplatònica i veia el món com una jerarquia al cim de la qual hi havia Déu. En filosofia va estar influït per Algatzell.
- el cos té un sisè sentit, l'affatus o parla


OBRES relatives al llenguatge
Lo sisèn seny, lo qual apelam affatus, De significatione, Retòrica nova

LINCS/BIBLIO
- Lola Badia, «A propòsit de Ramon Llull i la gramàtica», a Miscel.lània Joan Bastardas, 1, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1989.
- Les definicions de Ramon Llull: Entre la lògica àrab i les teories de la definició modernes PDF A. Fidora
- Base Dades Textos digitalitzats
- Hegel sobre Llull

(1865 - 1947) Lingüista suís. Deixeble de Saussure, de qui recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale (1916). Professor a la universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française (1909), Le langage et la vie (1913) que és un dels llibres sobre la llengua més macos del món, i el més teòric Linguistique générale et linguistique française (1932). Bally entén l'estilística com l'estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat.

· Le langage et la vie fragment

(? - Barcelona, ~1415) Financer naval, home de lleis i escriptor, va participar en afers econòmics, militars, polítics i literaris. Era partidari de Joan I. És autor de Torsimany, tractat poètic i gramatical, seguit d'un diccionari de rimes, on parla de lletres, diftongs, síl·lables, accents, de les veus, l'oració i els mots o diccions; i de composicins poètiques. • Wikip

Torsimany: veu, dicció, oració. | · lletres PDF
• Jordi Rubió GBk

A. Fernández Luzón:
· LA ENSENANZA UNIVERSITARIA EN BARCELONA EN LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XVI PDF Rev. Pedralbes 1993

· LOS ESTUDIOS CLÁSICOS EN BARCELONA DURANTE LA PRIMERA MITAD DEL SIGLO XVI Manuscrits 1995

· LA UNIVERSIDAD DE BARCELONA EN EL SIGLO XVI PDF :: estudis de gramàtica

(Saragossa 1949) Catedràtic de Lingüística General a la Universitat de València. Autor de la teoria de la Gramàtica Liminar, que ha influït en diversos lingüistes valencians.

• web