(Lerín, Navarra, 1896 - EUA 1952) Lingüista i crític literari. Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid. Va adoptar la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l'Instituto de Filología de la universitat de Buenos Aires, on publicà la "Revista de Filología Hispánica" (1939-46), que amb el nom de "Nueva Revista de Filología Hispánica" va ser represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la universitat de Harvard. Com a lingüista cultivà la fonètica (De la pronunciación medieval a la moderna en español, 1955) i la dialectologia (Problemas de dialectología hispano-americana, 1930). El 1933 publicà l'estudi La subagrupación románica del catalán i reprengué aquest tema en la seva col·laboració a la Miscel·lània Fabra (Partición de las lenguas románicas de Occidente), en què atacava la divisió feta entre llengües gal·loromàniques i iberoromàniques, bo i considerant que les romàniques occidentals constituïen un contínuum. Alonso, que estava al dia dels darrers corrents lingüístics, va dur a terme aportacions renovadores fetes amb rigor científic, i va traduir Karl Vossler, l'estilista Charles Bally, Ferdinand de Saussure. També va fer estudis literaris i d'estilística que van obrir nous camins a la ciència literària i ajudaren a crear les bases d'una estilística científica. Autor de Castellano, Español, Idioma Nacional, 1938.

OBRES
· Curso de Lingüística General de Saussure, trad. i pròleg d'Amado Alonso - Scribd
· Introducción a los estudios gramaticales de Andrés Bello
· Wikipedia

(1865 - 1947) Lingüista suís. Deixeble de Saussure, de qui recollí, juntament amb Séchehaye, el Cours de linguistique générale (1916). Professor a la universitat de Ginebra, on ocupà la càtedra de gramàtica comparada i lingüística general, obtingué prestigi científic amb Traité de stylistique française (1909), Le langage et la vie (1913) que és un dels llibres sobre la llengua més macos del món, i el més teòric Linguistique générale et linguistique française (1932). Bally entén l'estilística com l'estudi dels aspectes afectius i expressius de la llengua en el seu codi parlat.

· Le langage et la vie fragment

LOG (Lycée Ouvert de l'académie de Grenoble) est un service pédagogique dont le but est de faciliter le parcours scolaire.

:: antologia de textos sobre el llenguatge



Conversation et débats entre les textes. Le langage

· Qu'est-ce qu'un signe ?

F. de Saussure
Le signifiant et le signifié

C. S. Peirce
Icone, indice et symbole

F. Recanati
La présence-absence du signe


· Qu'est-ce qu'une langue ?

F. de Saussure
Langage, langue et parole

La langue comme système d'opposition

A. Martinet
La double articulation


· Y a-t-il un langage animal ?

K. Von Frisch
Le langage des abeilles

Benveniste
Le langage des abeilles : système de signes ou code de signaux ?


· Le langage n'est-il que le reflet de la réalité ?

Bergson
Les mots nous masquent la réalité

A. Martinet
Les mots ne sont-ils que des étiquettes ?

B. Whorf
L'hypothèse de Sapir et Whorf


· Pourquoi parlons-nous ?

G. Mounin
Les fonctions du langage

J. Austin
Quand dire, c'est faire

Kant
Le langage, fondement de la subjectivité


· Le langage est-il un bon moyen de communication ?

Watzlawick, Helmick et Jackson
Les injonctions contradictoires

Savignac
Une image vaut-elle mille mots ?

E. Benveniste
Le langage est le symbolisme le plus économique

J. Searle
Le principe d'exprimabilité


· Le langage est-il l'antidote de la violence ?

E. Weil
Quand on n'est pas du même avis, il faut se mettre d'accord ou se battre

Platon
Dialoguer, c'est accepter d'avoir tort

(1781-1865) Humanista veneçolà, considerat la figura intel·lectual hispanoamericana més rellevant del s. XIX, va col·laborar amb A. von Humboldt. És autor de gramàtiques, una de llatina i la famosa Gramática de la lengua castellana (1847), en què seguia les teories dels idéologues i de Destutt, i on definex la llengua com «El habla de un pueblo es un sistema artificial de signos», on sembla anunciar Saussure, i afegeix «que bajo muchos respectos se diferencia de los otros sistemas de la misma especie; de que se sigue que cada lengua tiene su teoría particular, su gramática. No debemos, pues, aplicar indistintamente a un idioma los principios, los términos, las analogías en que se resumen bien o mal las prácticas de otro...» on es desmarca de les gramàtiques generals universalistes. • BVMC

Gramática de la lengua castellana destinada al uso de los americanos prólogo de Amado Alonso (1951) : La Gramática de la lengua castellana de Andrés Bello, escrita hace más de un siglo, sigue hoy mismo siendo la mejor gramática que tenemos de la lengua española.

Валентин Николаевич Волошинов (1895–1936) Crític de Humboldt i Saussure va conjuminar la idea de la lluita de classes amb la de lluita pels signes. Autor de Марксизм и философия языка (1929). Va tenir influències en Gramsci i actualment en els post-estructuralistes.

• Marxism and the Philosophy of Language Capítols I i II. 1929 marxists.org

(Ginebra 1712 - 1778) Filòsof suís, dedicat a temes socials. Va tractar sobre l'oposició natura-cultura. Quant a temàtica lingüística va escriure Essai sur l'origine des langues, llibre pòstum.

• El círculo lingüístico de Ginebra per Derrida [Le cercle linguistique de Genève] :: Condillac, Saussure
• sobre Essai sur l'origine des langues Memo

Du primat de l'histoire E. Coseriu (1980) PDF L'article propose une réflexion sur la priorité de l'approche historique en linguistique, qui est la seule capable de rendre compte des langues dans toute leur diversité

(1908 – 2009) Antropòleg estructuralista francès, deixeble de Jakobson i creador de l'antropologia estructural inspirada en Saussure.

La cultura és comunicació simbòlica, i així com el llenguatge consta d'unitats mínimes que s'ordenen segons una sèrie de regles per produir un significat, la cultura també es constitueix d'unitats mínimes que es combinen segons certes regles en unitats més grans que formen un significat. Descompondre la cultura en les seves unitats bàsiques i comprendre les regles mitjançant les quals es combinen és entendre el significat de la cultura.

L'esperit humà organitza el coneixement en pols binaris i antagònics (bo - dolent; dins - fora; nosaltres - vosaltres; cru - cuinat, etc.) que s'organitzen d'acord amb la lògica. Tant la ciència com el mite, com a explicacions del món, estarien estructurats per parells d'oposats relacionats lògicament i per tant compartirien la mateixa estructura, només que aplicada a diferents coses.

Les regles per les quals les unitats de la cultura es combinen no són producte de la invenció humana, sinó que segueixen les pautes que es troben en el cervell humà. Les pautes de la cultura són doncs genètiques. Per tant, en el pas de l'ésser humà d'animal natural a animal cultural (a través de l'adquisició del llenguatge, la preparació dels aliments, la formació de relacions econòmiques i unitats polítiques, etc.) l'ésser humà segueix unes lleis ja determinades per la seva estructura biològica.

Autor de La Pensée Sauvage 1962. • dossier Gencat.

• Structural Analysis in Linguistics and in Anthropology Structural Anthropology Chapter II - marxists.org
• El análisis estructural en lingüística y antropología Scribd

• vídeos ina.fr : structuralisme

Foundations of Linguistics Suzanne Kemmer, Professor of Linguistics Rice University

* Biographies
Karl Brugmann - Ferdinand de Saussure - Franz Boas - Edward Sapir - Leonard Bloomfield - Benjamin Lee Whorf - Charles Hockett - Joseph Greenberg - Noam Chomsky

* Essays on readings
Osthoff & Brugmann (1878) - Saussure (1916) - Boas (1911) - Sapir (1921)

Axe syntagmatique et axe paradigmatique

«D'une part, dans les discours, les mots contractent entre eux (...) des rapports fondés sur le caractère linéaire de la langue (...) Ces combinaisons qui ont pour support l'étendue peuvent être appelées syntagmes (...) D'autre part, en dehors du discours, les mots offrant quelque chose de commun s'associent dans la mémoire (...) Ces coordinations (...) n'ont pas pour support l'étendue (...) Le rapport syntagmatique est in presentia: il repose sur deux ou plusieurs termes également présents dans une série effective. Au contraire le rapport associatif [paradigmatique] unit des termes in absentia dans une série mnémonique virtuelle (...) Ainsi le mot enseignement fera surgir inconsciemment devant I'esprit une foule d'autres mots (enseigner, renseigner, etc., ou bien armement, changement, etc., ou bien éducation, apprentissage)» Saussure Cours (éd. 1949, 170-171).