(1902-1976) Lingüista francès, professor de lingüística al Collège de France entre 1937 i 1969. Va estudiar a la Sorbona amb Antoine Meillet, les seves primeres obres són una continuació de les investigacions d'aquell sobre les llengües indoeuropees. La seva recepció es va limitar a l'àmbit acadèmic especialitzat, situació que va canviar amb l'aparició de la recopilació d'articles de teoria lingüística Problèmes de linguistique générale, el 1966, continuat amb un segon volum el 1974.

S'inscriu dins el corrent estructuralista i funda amb Lévi-Strauss la revista L'Homme. Jacques Lacan, en els seus Écrits, reconeix que amb el seu treball assesta el cop definitiu a la interpretació conductista del llenguatge humà, que a diferència de la comunicació entre les abelles, no és un mer sistema d'estímul i resposta. Julia Kristeva considera que la seva teoria dels pronoms, especialment la denominada polaritat de jo i tu, és decisiva a l'hora de desenvolupar una teoria dinàmica de la subjectivitat.

En el seu treball sobre els pronoms, partint del fenomen de la deïxi, estudiat per Roman Jakobson, desenvolupa una distinció entre l'énoncé (asserció independent del context) i l'énonciation (l'acte d'assertir associat al context). Segons Benveniste «Jo pot identificar-se només per l'exemple de discurs que el conté» i, simètricament es definiria Tu com «l'individu a què es parla en l'exemple actual del discurs que conté la mostra lingüística tu».

• textos breus

(1913-1994) Lingüista suec estructuralista funcionalista. Va treballar en els camps de la fonètica, la romanística, la semiòtica, i la teoria i història de la lingüística. És autor de Nya vägar inom språkforskningen ('Els nous camins de la lingüística', 1959), de Språket och manniskan ('La llengua i l'home', 1966), de Analyse du Langage au XXe siècle. Théories et Méthodes (1983), i de Histoire de la Linguistique (1989).

Валентин Николаевич Волошинов (1895–1936) Crític de Humboldt i Saussure va conjuminar la idea de la lluita de classes amb la de lluita pels signes. Autor de Марксизм и философия языка (1929). Va tenir influències en Gramsci i actualment en els post-estructuralistes.

• Marxism and the Philosophy of Language Capítols I i II. 1929 marxists.org

L'ésser és el conjunt de trets que defineixen què és una cosa, que fan que aquesta cosa sigui el que és, i que doncs la diferencien d'altres. Preguntar-se per l'ésser d'una cosa és demanar-se: Què és? (τὶ ἐστιν;) és demanar quins són els seus trets característics propis, distintius, i respondre ha de consistir a enumerar-los, o millor, dir l'estructura que configuren aquests trets.

Николай Сергеевич Трубецкой (Moscou 1890 - 1938) Lingüista rus, membre del Cercle Lingüístic de Praga i un dels fundadors de la lingüística estructural funcionalista. Va contribuir a crear la fonologia i a definir el fonema; així mateix va fundar la morfofonologia amb Roman Jakobson i Serge Karcevski. Es va dedicar també als estudis de sintaxi. La seva gran obra és Grundzüge der Phonologie.

• Intervention de N.S. Troubetzkoy au Congrès de Genève (1931)
• «Le rapport entre le déterminé, le déterminant et le défini» Mélanges de linguistique offerts à Ch. Bally, Genève, 1939, p. 75-82.

CITACIÓ
• The advent of structural linguistics completely changed this situation. Not only did it renew linguistic perspectives; a transformation of this magnitude is not limited to a single discipline. Structural linguistics will certainly play the same renovating role with respect to the social sciences that nuclear physics, for example, has played for the physical sciences. In what does this revolution consist, as we try to assess its broadest implications? N. Troubetzkoy, the illustrious founder of structural linguistics, himself furnished the answer to this question. In one programmatic statement, he reduced the structural method to four basic operations.
1 First, structural linguistics shifts from the study of conscious linguistic phenomena to study of their unconscious infrastructure;
2 second, it does not treat terms as independent entities, taking instead as its – basis of analysis the relations between terms;
3 third, it introduces the concept of system – “Modern phonemics does not merely proclaim that phonemes are always part of a system; it shows concrete phonemic systems and elucidates their structure”
4 finally, structural linguistics aims at discovering general laws, either by induction “or ... by logical deduction, which would give them an absolute character.” Lévi-Strauss

(1908 – 2009) Antropòleg estructuralista francès, deixeble de Jakobson i creador de l'antropologia estructural inspirada en Saussure.

La cultura és comunicació simbòlica, i així com el llenguatge consta d'unitats mínimes que s'ordenen segons una sèrie de regles per produir un significat, la cultura també es constitueix d'unitats mínimes que es combinen segons certes regles en unitats més grans que formen un significat. Descompondre la cultura en les seves unitats bàsiques i comprendre les regles mitjançant les quals es combinen és entendre el significat de la cultura.

L'esperit humà organitza el coneixement en pols binaris i antagònics (bo - dolent; dins - fora; nosaltres - vosaltres; cru - cuinat, etc.) que s'organitzen d'acord amb la lògica. Tant la ciència com el mite, com a explicacions del món, estarien estructurats per parells d'oposats relacionats lògicament i per tant compartirien la mateixa estructura, només que aplicada a diferents coses.

Les regles per les quals les unitats de la cultura es combinen no són producte de la invenció humana, sinó que segueixen les pautes que es troben en el cervell humà. Les pautes de la cultura són doncs genètiques. Per tant, en el pas de l'ésser humà d'animal natural a animal cultural (a través de l'adquisició del llenguatge, la preparació dels aliments, la formació de relacions econòmiques i unitats polítiques, etc.) l'ésser humà segueix unes lleis ja determinades per la seva estructura biològica.

Autor de La Pensée Sauvage 1962. • dossier Gencat.

• Structural Analysis in Linguistics and in Anthropology Structural Anthropology Chapter II - marxists.org
• El análisis estructural en lingüística y antropología Scribd

• vídeos ina.fr : structuralisme

Structural Syntax: The View from Cognitive Grammar Tesnière vist per Langacker

Filòsof francès post-estructuralista i desconstruccionista. Interessat pel llenguatge, l'escriptura, Saussure, etc.

• Derrida en castellano i francès. Amb articles sobre Derrida

• Speech and writing according to Hegel: Introduction to Hegel's semiology 1971 marxists.org

• Structure, Sign, and Play in the Discourse of the Human Sciences Jacques Derrida Writing and Difference

[dyʁkɛm] (Épinal 1858 — 1917) Sociòleg, fundador de la sociología moderna, amb Max Weber y Karl Marx. És un dels antecedents de l'estructuralisme i va influir en Saussure.

• Cours de philosophie, Leçon LIV. Du langage (en construcció; mireu el PDF) Émile Durkheim (1884) - PDF

Gramàtica normativa PDF

Gramàtica normativa valenciana (GNV)
La GNV s'estructura en quatre grans blocs dedicats a l'ortologia, l'ortografia, la sintaxi i la flexió, i la formació de paraules. L'obra té un caràcter normatiu i descriptiu, en la mesura que tracta d'orientar sobre les formes més recomanables en els registres formals i en l'estàndard, però integrant les propostes normatives dins d'una descripció general de l'estructura de la llengua.