Terminometro site portail thématique multilingue sur la terminologie et les disciplines associées

español · français · italiano · português · româna

Lèxic Mariner Abreviatures - Acrònims - Català –Castellà - Castellà - Català

• The Library of Alexandria vídeo Yt

• Carl Sagan on the great library of Alexandria vídeo Yt

Estela de basalt negre, descoberta el 1799 per l'oficial de Napoleó Boussard a la ciutat egípcia de Rosetta (Rašīd). Amb la capitulació davant la Gran Bretanya (1801) els francesos la van lliurar als britànics, que la van dur el 1802 a Londres, i es conserva al British Museum.

Apareix inscrita amb tres textos: jeroglífic (bastant malmès) demòtic i grec, aquests dos quasi complets. Es tracta d'un decret emès pel sínode de sacerdots egipcis aplegats a Memfis per celebrar el primer aniversari (196 aC) del coronament de Ptolemeu V. Per agrair diversos favors del sobirà, el decret estableix una sèrie d'honors per a ell.

La importància de la pedra de Rosetta rau en el fet que és el document més important, però no pas l'únic, dels fets servir per l'nvestigador Champollion per al desxiframent de l'escriptura jeroglífica.

• The Rosetta Stone vídeo Yt

• El desciframiento de la Piedra de Rosetta E. Tàpia

(1902-1976) Lingüista francès, professor de lingüística al Collège de France entre 1937 i 1969. Va estudiar a la Sorbona amb Antoine Meillet, les seves primeres obres són una continuació de les investigacions d'aquell sobre les llengües indoeuropees. La seva recepció es va limitar a l'àmbit acadèmic especialitzat, situació que va canviar amb l'aparició de la recopilació d'articles de teoria lingüística Problèmes de linguistique générale, el 1966, continuat amb un segon volum el 1974.

S'inscriu dins el corrent estructuralista i funda amb Lévi-Strauss la revista L'Homme. Jacques Lacan, en els seus Écrits, reconeix que amb el seu treball assesta el cop definitiu a la interpretació conductista del llenguatge humà, que a diferència de la comunicació entre les abelles, no és un mer sistema d'estímul i resposta. Julia Kristeva considera que la seva teoria dels pronoms, especialment la denominada polaritat de jo i tu, és decisiva a l'hora de desenvolupar una teoria dinàmica de la subjectivitat.

En el seu treball sobre els pronoms, partint del fenomen de la deïxi, estudiat per Roman Jakobson, desenvolupa una distinció entre l'énoncé (asserció independent del context) i l'énonciation (l'acte d'assertir associat al context). Segons Benveniste «Jo pot identificar-se només per l'exemple de discurs que el conté» i, simètricament es definiria Tu com «l'individu a què es parla en l'exemple actual del discurs que conté la mostra lingüística tu».

• textos breus

SALT Servici d'Assessorament Lingüístic i Traducció

Ajuda lingüística SALT Conté la informació lingüística necessària per a resoldre els dubtes que poden sorgir a l’hora d’expressar-se en valencià, tant per escrit com oralment.

Es poden consultar els aspectes lexicogramaticals més importants del valencià, que s’inclouen en els apartats Gramàtica i Doblets lingüístics.

Hi ha informació sobre els aspectes ortotipogràfics, de traducció i d’estil, formada pels apartats Majúscules i minúscules, Criteris de traducció, Normes de citacions bibliogràfiques, Tipus de lletra, Signes de puntuació, Abreviacions, Tractaments i Toponímia.

Gramàtica * Ortografia * Morfologia * Doblets lingüístics * Majúscules i minúscules * Criteris de traducció * Normes de citacions bibliogràfiques * Tipus de lletra * cursiva * negreta * versaleta * Signes de puntuació * Abreviacions * Tractaments * Toponímia

(1913-1994) Lingüista suec estructuralista funcionalista. Va treballar en els camps de la fonètica, la romanística, la semiòtica, i la teoria i història de la lingüística. És autor de Nya vägar inom språkforskningen ('Els nous camins de la lingüística', 1959), de Språket och manniskan ('La llengua i l'home', 1966), de Analyse du Langage au XXe siècle. Théories et Méthodes (1983), i de Histoire de la Linguistique (1989).

(1842 – 1927) Lingüista danès històrico-comparatista.

• LA FUNDACIÓN DE LA HISTORIA DE LA LINGÜÍSTICA POR THOMSEN EN 1902 Xavier Laborda