Eixamplíada Ferrer, Vicent
(València 1350 - 1419) Predicador, assessor, escriptor, filòsof, logista i teòric de semàntica. Dominicà, va estudiar lògica a Barcelona, i la va professar a Lleida, on va estudiar Naturales, i després a Barcelona; va continuar els estudis a Tolosa. Del 1378 al 1395 residí a València, on va ser lector (1385-90) i mestre de la càtedra de teologia de la catedral. Va compondre dos opuscles filosòfics: De suppositionibus dialecticis sobre la suppositio (designació) que distingeix de l'element previ, la significatio del terme per a poder designar, i estableix una jerarquia de suppositiones (essencial, accidental, natural, simple, etc), i l'obra Quaestio solemnis de unitate universalis sobre els universals, respecte als quals, tot seguint l'aristotelisme de Tomàs d'Aquino, s'oposa tant a Ockham i els nominalistes com als realistes (idealistes). D'altra banda, Ferrer subratlla la necessitat de diferenciar entre lògica (dialectica) i gramàtica, la primera s'ocupa de la veritat, la segona de la bona formació de les oracions o congruitas.• Tractatus de suppositionibus. Stuttgart: Frommann-Holzborg 1977. Edició crítica amb una introducció (pp. 11-86) de J. A. Trentman • Quaestio de unitate universalis ed. J. Trentmann, in «Medieval Studies», 44 (1982), pp. 110-121 LINCS • BIBLIOGRAFIA sobre Ferrer Philosophica • V. Ferrer per J. A. García Cuadrado • M. Beuchot UN GRAN LOGICO MEDIEVAL: SAN VICENTE FERRER (SS. XIV-XV) · La filosofía del lenguaje en la edad media GBk · Retòrica de Ferrer |